Resultats de la cerca frase exacta: 179

Diccionari de la llengua catalana
91. possible
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de venir. Béns, rendes, mitjans, que hom posseeix. Els meus possibles no arriben a tant. [...]
92. retrucar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar cops repetits. Una bola de billar que ha estat impel·lida pel xoc amb una altra, venir a topar de nou amb aquesta. La llançadora dels telers mecànics, picar amb la guieta de davant del calaix quan no és ben dirigida. En el joc del truc, un jugador que ha acceptat el truc d [...]
93. suggestió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suggeriment, insinuació, instigació. Prestar l'orella a les suggestions d'algú. Fet de venir a la pensa una idea o intimació capaç de produir una reacció automàtica com ara l'acompliment de certs actes, la percepció de certes sensacions. Procés [...]
94. descendir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
explicació. Venir per filiació successiva d'una nissaga, d'una família, d'algú. Un personatge que descendeix d'una raça de valents.  [...]
95. doctor doctora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ha rebut el més alt grau acadèmic en una facultat. Un doctor en ciències, en dret, en teologia. Rebre el grau de doctor. Persona saberuda, que fa la sàvia. Metge o cirurgià. Fes venir el doctor. Persona que ensenya coses de doctrina. Els doctors de l [...]
96. naixença
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de néixer, de venir al món. El dia de la seva naixença. Abans de la meva naixença. Ésser sord de naixença. El centenari de la seva naixença. Condició d'una persona segons la categoria social dels seus progenitors o bé el lloc on ha nascut. Era [...]
97. procedir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
inflamació procedeix d'una picada. Venir d'un lloc, d'un punt. Els Montalat procedeixen de l'Empordà. La nau procedia de Gènova. [...]
98. ample -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
forat ample d'un pam. Folgat, que no estreny. Un vestit ample. Unes botes massa amples. Venir ample un vestit, un barret, un calçat. Aquestes botes em van amples. venir ampla una cosa a algú Ésser superior en finalitat o en complexitat a les possibilitats d'algú. No restringit, no [...]
99. abellir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. No li abellirà res del que poden oferir-li. No t'abelleixen els plaers mundanals. Tornar-se benvolent envers alguna cosa. Ramon de Penyafort s'abellí a la voluntat sobirana. La dona no s'abelleix per la seducció. [...]
100. escometre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir abrivadament, hostilment (damunt algú). No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós. El va escometre a bastonades. Llavors s'escometeren a cops de bastó i els haguérem de descompartir. Sortir a l'encontre (d'algú) per saludar-lo, parlar-li, etc. Quan tornava cap [...]
Pàgines  10 / 18 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>